Escrito por Flávio Malagoli Buiatti em 27/01/2021
Esse blog visa explicar um pouco da origem dos sobrenomes nos municípios próximos a Aiello del Friuli, a terra natal de nosso patriarca. Traduzi do friulano a partir de um texto do escritor Roberto Moscjon entitulado: I nestris cognons.”Studi sui cognons di Merêt, Roncjetis, S.Marie, S.Scjefin, Tissan.”
Em português: OS NOSSOS SOBRENOMES – ESTUDO SOBRE OS SOBRENOMES DE MERÊT (MERETO DI CAPITOLO), RONCJETIS (RONCHIETTIS), S.MARIE (SANTA MARIA LA LONGA), S.SCJEFIN (SANTO STEFANO DI UDINE), TISSAN (TISSANO).
Esses municípios são próximos a Aiello del Friuli e distam aproximadamente por apenas 10Km. O nosso sobrenome é citado no texto e explicado sobre o seu surgimento.
![](https://familiabuiatti.com.br/wp-content/uploads/2021/01/aaaa-santa-maria.png)
Texto de Roberto Moscjon em friulano
Al pâr un mont indulà che ducj a disin che il lôr cognon al ven di un basavòn ( = antenato) nobil, par solit origjinari de Toscane. Chest nol è vêr parcè che la maior part dai nestris cognons e ven di:
cognons che a vegnin dal…pari
a son i cognons tantche de Bernardo ( = fie, fî di Bernardo ), de Carli ( = fie, fî di Carlo ), de Gaetani, de Giorgio, de Luca, de Nardo, di Blas, di Colò, di Matteo, di Simone,di Tomaso, d’ Odorico, e vie ind.
cognons che a vegnin de…mari
a son i cognons come de Clara ( = fie, fî di Clara ), della Mora, della Vedova, de Sabbata ( = fie, fî di Sabide ), di Lena ( = fie, fî di Elena o ancje di Maddalena ), e vie ind.
cognons che a vegnin dal…mistîr
a son i cognons tantche Calligaris ( cjaliâr par latin ), Fabris ( par latin: “fabris ferarij” = fari; “fabris legnarij” = marangon; “fabris cementarij” = muradôr ), Fornasaro, Marangone, Molinari, Murador, Pecoraro, Pellizzari, Pozzar, Spangaro, Tessaro, e vie ind.
cognons che a vegnin di un…sorenon
a son i cognons che prime a jerin sempliçs sorenons di persone e daspò a son deventâts cognons: Barchetta, Bianco, Bolzon, Botti Nova, Bravo, Clocchiatti, Conchione, del Frate, del Piccolo, Dose, Duca, Fasano, Fava, Filaferro, Forasacco, Frezza, Gallina, Gobbo, Grosso, Lodolo, Moro, Moschion, Musuruana, Penz, Quaino, Sant, Spizzamiglio, Tabacco, Turchetti, Vescovo, Volpetti, Zamparo, e vie ind.
cognons che a vegnin di un…paîs
a son i cognons divignûts dal non di un paîs; sul imprin a jerin sorenons doprâts intune comunitât par segnalâ lis personis forestis. Chescj cognons dispès a son stâts componûts cul sufis
-àn di origjine latine: Trevisàn ( = di Trevîs ); Padovàn ( = di Padue ); Sauràn ( = di Sauris ); Treleàn ( = di Treli, in Cjargne );
Buiàn ( = di Buie ); e vie ind.
In cualchi câs o vin cognons componûts cul sufis –àt: Versolàt(to), Buiàt(ti), Zompichiàt(ti); cul sufis -òt: Paviòt(ti), Plasenzòt(ti); cul sufis –às: Godeàs(si) = di Gòdie; e vie ind.
Tal câs dai cognons de Lombardie o vin il tipic sufis –àsco: Bergamàsco = di Bergamo, Comàsco = di Como, e vie ind.Ma o vin ancje cognons che a vegnin dal sempliç non dal paîs, cence nissun sufis: Aviani, Azzano, Catania, Malisani, Manazzon, Moreale, Orsaria, e vie ind.
cognons che a vegnin di…lontan
Chei che a crodin che i furlans a sèin di arût sanc talian, a son adimplen fûr strade. Par esempli ator dal an 1000 dute la planure furlane, daspò lis trimendis fiscadis dai Ongjars, e fo ripopulade
cuntune sglavinade di fameis di contadins slovens: pensait che il
paîs di S. Marie la Lungje inta chei timps si clamave “Villa Sclavorum”, ven a jessi “paîs dai slovens”.
No si puès nancje dismenteâ lis fiscadis dai Turcs che, intai agns 1472, 1477 e 1499, a àn robât, copât e brusât in dute la planure furlane: ducj i paîs dal teritori comunâl di S. Marie la Lungje a vignìrin brusâts!
Cundiplui i Turcs a puartavin vie lis frutis ( par metilis intai lôr Harem ) e i fruts ( par ridusiju in sclavitût ).
Dutcâs il disastri plui grant al somearès chel dal 2 novembar 1477 e, par chel che al rivuarde i paîs di Merêt, Roncjetis e S. Marie, al risulte che Merêt al jere il plui malsestât ( doi mâs bandonâts intal an 1478 ).
Il Sabellico, insegnant a Udin tal 1477, cussì al scriveve: “Virginis aethereae sedes oblonga ( fûc te dimore lungje de Vergjine = S. Marie la Lungje ), feraxque Meretum, fatisque ruunt Roncheta malignis ….. vertitur infelix Tisanon ….. tela Risanon, Lausachiumque ferax, Clauianaque tecta, piosque qui Stephanon coluere lares” ( = e tal religjôs paîs avodât a S. Scjefin ).
Ancje il “Catapàn” de glesie di Palmade nol segnale lis fiscadis dai Turcs intai agns 1472 e 1499, ma invezit al ricuarde chê dal novembar 1477 e, ai 11 di avost, trê personis copadis dai Turcs: probabilmentri si trate dal mês di avost dal 1474, cuant che i Turcs a vevin fiscât e brusât inte zone di Cividât.
Si che duncje al è pussibil che i Turcs a sedin rivâts intal teritori di S. Marie ancje tal an 1474.
Par cause di chestis fiscadis i paîs a jerin restâts cun pocje int e alore a jerin stadis fatis rivâ fameis di dutis lis bandis: intal paîs di S. Scjefin, par esempli, si cjatavin dome vot fameis tal an 1506 e di chestis a jerin une di Dartigne ( = Artegna ), une de Cjargne, une di Manià ( = Maniago ) e une de zone di Trevîs.
I studiôs de storie no fevelin mai de cussì clamade “vuere dai Todescs” ( agns 1508-1516 ) inte nestre zone, ma o vin documents che nus ricuardin che “tuto Ronchis et Mereto fo brusado et sachizado” e ancjemò piês “in Sancta Maria la Longa … per bella serissima per que fuerunt ipsis combustae domus non semel sed pluries, item aducta in praedam animalia”; a Palmade “Zanes de Cisis el fo mazado de man de tedeschi ”.
Par esempli intai prins dal ’600 a Palme a jerin incjasâts soldâts de Svuizare, Danimarcje, Baviere, Boemie, Frisie, Albanie, Bosgne, Crauazie, Macedonie, Grecie, Polonie, France, Ingletiere, Romanie, Turchie, e vie ind.
Par solit chescj militârs a sposavin feminis di chenti e cussì, midiant la lôr dissindince, a sparniçavin cognons forescj inte zone dulintor Palme.
Noaltris o volìn achì ricuardâ cualchi soldât “capelletto” che o vin cjatât intai regjistris de parochie di S. Marie la Lungje:
an 1616: ( batiât ) “Sebastiano figliolo naturale di ser Antonio Marigh di Zarra habitante in Ronchis”;
an 1621: “ser Pietro Arancbasich Dalmatino habitante in Ronchis”;
an 1622: “ser Pietro Rambasich habitante in Ronchis”;
an 1632: “Pietro Aranbasich habitante in Ronchis”;
an 1621: “signor Giulio Cipci luogotenente del signor capitano Gieremia in Ronchis”;
an 1622: “ser Steffano Strasiz di Spalatro habitante a Ronchis”;
an 1624: “il signor Nicolò Caradich habitante a Ronchis”;
an 1625: “ser Marco Comariz soldato Capelletto in Ronchis” ( al jere de Dalmazie );
an 1625: “ser Andrea Stridovich da Sibinico, soldato capelletto in Ronchis”;
an 1625: “ser Marco Listizza di Istria habitante in Ronchis”;
an 1625: “Francesco Solinovich habitante in Ronchis”;
an 1626: “ser Agostin Gasparvich soldato Capelletto”;
an 1627: “ser Thadio Zopelavich da Pollizza, soldato capelletto in Ronchis”;
an 1627: ( si sposin ) “Agostinum Gasparich de Grisignana, militem in villa Ronchis, ….. et Magdalenam Tomasinam incola Ronchis”;
an 1628: “ser Antonio Strasovich soldato Capelletto in Ronchis”;
an 1628: ( al fâs di santul intun batisim a Merêt ) “il signor capitano Zuane Mullosich da Zup, albanese”;
an 1630: ( si spose ) “Jacobum q. Marci Barich de Visinalem regionis Istriae nunc incole Ronchis”;
an 1630: “ser Zorzi Cralich soldato capelletto in Ronchis”;
an 1631: “ser Andrea Zemiliach del Carso, soldato Capelletto”;
an 1631: “ser Pietro Cepich soldato Capelletto”;
an 1632: “ser Giorgio Cilianovich da Cruca in Dalmatia, soldato Capelletto in Ronchis”;
an 1632: “il capitano Francesco Dobravich capelletto in Ronchis”;
an 1632: “Paolo Cucchich soldato capelletto”;
an 1633: “ser Giacomo Bubich soldato Capelletto”;
an 1667: “Lorenzo Noacavich cappeletto habitante in Ronchis”.
TRADUÇÃO DO TEXTO DE ROBERTO MOSCJION EM PORTUGUÊS
Prefacio (Jentrade)
Ao lado de montes onde muitos dizem que seus sobrenomes vêm de um bisavô (antepassado) nobre, por comumente serem originados da Toscana. Isto não é verdade, pois nossos sobrenomes provêm de:
Sobrenomes que vêm dos … pais
São os sobrenomes como DE BERNARDO (=filha, filho de Bernardo), DE CARLI (= filha, filho de Carlo), DE GAETANI, DI GIORGIO, DE LUCA, DE NARDO, DI BLAS, DI COLÒ, DI MATTEO, DI SIMONE, DI TOMASO, D’ODORICO, e etc.
Sobrenomes que vêm das … mães
São os sobrenomes como DE CLARA (=filha, filho di Clara), DELLA MORA, DELLA VEDOVA (=filha, filho da viúva), DE SABBATA (= filha, filho de sábado), DI LENA (= filha, filho de Elena ou Maddalena), e etc.
Sobrenomes que vêm da … profissão
São os sobrenomes como CALLIGARIS (tradução de cjaliâr em latim. Cjaliâr significa sapateiro ou vendedor de sapatos ou botas), FABRIS (“ fabris ferarij”= ferreiro; “fabris legnarij”= carpinteiro = marangon; “fabris cementarij” = pedreiro = muradôr), FORNASARO (padeiro), MARANGONE (carpinteiro), MOLINARI (moleiro), MURADOR (pedreiro), PECORARO (pastor de ovelhas), PELLIZZARI (vendedores de pele/couro), POZZAR (cuidador de poços artesianos), SPANGARO, TESSARO (tecelão).
Sobrenomes que vêm de … um município
São os sobrenomes atribuídos às pessoas da comunidade que eram de outra localidade. Posteriormente esse sobrenomes ganharam o sufixo -àn de origem no latim: TREVISÀN (significava que a pessoa era de originária de Treviso); PADOVÀN ( de Padova); SAURÀN (de Sauris); TRELEÀN ( de Treli na Cárnia); BUIÀN ( de Buja ) e etc.
Em alguns casos os sobrenome vêm acompanhados do sufixo -àt: VERSOLÀT(TO), BUIÀT(TI); ZOMPICHIÀT(TI); com sufixo -òt: PAVIÒT(TI), PLASENZÒT(TI); com o sufixo -às: GODEÀS(SI) originário do município de Gòdie e etc.
No caso dos sobrenomes da Lombardia, o sufixo -àsco é utilizado: BERGAMÀSCO ( de Bergamo); COMÀSCO ( de Como); etc.
E existem os sobrenomes que vêm do simples nome do município sem sufixo: AVIANI, AZZANO, CATANIA, MALISANI, MANAZZON, MOREALE, ORSARI e etc.
Sobrenomes que vêm de … bem longe
Aqueles que acreditam que os friulanos possuem origem de sangue dos “talians” (Os Talians eram a população do Vêneto, que administrava o Friuli antes dos austríacos), estão enganados. Por exemplo entorno do ano 1000 toda a planície friulana, depois da tremenda devastação provocada pelo húngaros, foi repovoada por serviçais lavradores eslovenos: imaginem que naquela época o município de Santa Maria La Longa se chamava “VILA SCLAVORUM”, o que vem a ser “Vila dos Eslovenos” em português.
Não se pode negar também as invasões dos turcos, que nos anos de 1472, 1477 e 1499, roubaram, assassinaram e queimaram a vasta região da planície friulana. Toda a região do território municipal de Santa Maria La Longa foi queimada.
Além disso os turcos levaramembora as crianças do gênero feminino para fazerem parte de seus haréns e oas crianças do gênero masculino para serem humilhados como escravos. Porém o desastre maior foi em 02 de novembro de 1477 nas cidades de Mereto di Capitolo, Ronchiettis e Santa Maria La Longa, quando Mereto foi devastado e permaneceu inabitada até o ano de 1478.
Os registros da Igreja de Palmanova também assinala as invasões turcas de 1472 a 1499. Mas ao invès de recordar as invasões de novembro de 1477, relatava o ocorrido em agosto de 1474, quando os turcos invadiram e queimaram a região de Cividale del Friuli (Cividât). Também é provável que os turcos chegaram ao território de Santa Maria La Longa em 1474.
Por causa destas invasões, aquela região ficou com pouca população, e os que restaram passaram fome e privações extremas.
Mas o fato mais importante sobre a origem dos sobrenomes em nossa região, ocorreu em Palmanova no ano de 1593. Porque esta cidade foi sede militar para os soldados que invadiam aquela região. Ali a cidade abrigou mercenários e soldados da Suiça, Baviera, Boemia, Bósnia, Dinamarca, Frísia, Albânia, Croácia, Macedônia, Grécia, Inglaterra, Romênia, Polônia, França, Turquia e etc.
Frequentemente esses militares se casavam com mulheres da região que espalharam seus sobrenomes pela região entorno através de seus descendentes.
very nice put up, i actually love this web site, carry on it Dosi Franky Shiekh